Ha mort a Barcelona, a l’edat de 83 anys, el dia 4 de novembre de 2000, el prevere i biblista doctor Isidre Gomà Civit, nascut a la Riba, Alt Camp (arquebisbat de Tarragona), l’any 1917. Va estudiar als seminaris de Tarassona (Saragossa) i Barcelona i després a la Universitat Gregoriana i a l’Institut Bíblic de Roma. Fou ordenat prevere l’any 1939. Des de 1942 fins a la jubilació havia estat professor de Nou Testament al Seminari Conciliar de Barcelona i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Era Prelat d’Honor de Sa Santedat i canonge emèrit de la Seu barcelonina.
L’any 1941 va ser nomenat coadjutor de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres; el 1942, coadjutor de Sta. Engràcia de Verdum i professor de Sagrada Escriptura -Nou Testament- i de grec bíblic del Seminari Conciliar de Barcelona. L’any 1944, va ser nomenat capellà de les Esclaves del Sagrat Cor i secretari d’estudis del Seminari; el 1946, professor de religió del Col·legi Montserrat; el 1948, canonge lectoral de la catedral de Barcelona i l'any 1949 censor d’ofici, membre de la Comissió de Vigilància.
El 1957, va ser nomenat delegat episcopal de la Junta Diocesana IV Congreso Eucarístico Nacional, de Granada; el 1960, membre de la Comissió Central d’Estudi Preparatori del Sínode Diocesà, el 1961 director espiritual i professor del Col·legi Montserrat de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret (av. Vallvidrera). L'any 1970 va ser nomenat professor agregat de Sagrada Escriptura a la Facultat de Teologia i capellà de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret.
Cal destacar –com a professor- la seva exquisida pedagogia que no es limitava a la simple anàlisi del text sinó que incloïa la unció espiritual fent estimar la Sagrada Escriptura. No sols estava atent a totes les descobertes i avenços de l'exègesi, amb la més estricta ortodòxia en la seva tasca científica -passava part de l’any investigant a Roma-, sinó també a la divulgació, sobretot a través de premsa catòlica, com el Full Dominical -on va col·laborar durant trenta anys redactant tant els comentaris a les lectures bíbliques dominicals que eren molt apreciats per sacerdots i fidels i que han estat recollits en el llibre Reflexiones en torno a los textos bíblicos dominicales. Va col·laborar en les revistes Apostolado Sacerdotal, Historia y Vida, La Biblia día a día, Revista Catalana de Teologia i en altres d’estrangeres. Li van traduir a l'anglès el Magníficat i publicà en dos volums els comentaris en castellà titulats ”El Evangelio según San Mateo (Edit. Marova, 1966).
El doctor Gomà, com diu el recordatori repartit durant la missa exequial celebrada a la capella del Col·legi Montserrat de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret -amb les quals va exercir el seu ministeri durant 52 anys-, presidida pel bisbe auxiliar Mons. Pere Tena, ”va fer de la seva vida un comentari de l’Evangeli sense cap errata d’impremta i amb les glosses que el Bon Déu li va concedir de viure”.
També a la missa funeral celebrada a la Catedral de Barcelona, d’on el finat era canonge, Mons. Pere Tena ressaltà en l’homilia “la benaurança d’aquells qui ensenyen el bon camí, d’aquells qui ensenyen a viure segons la paraula de Déu; el doctor Gomà ens ha ensenyat a viure dita Paraula, com Jesús en l’Evangeli d’Emaús ensenyava no d’una manera científica freda, sinó de manera que quedessin abrusats... El mestratge del doctor Gomà va ser exemple d’un amor suau i viu a les Sagrades Escriptures" I Mons. Tena afegí: ”Si no hi ha formació bíblica no hi ha litúrgia. Alló que celebrem en la liturgia és allò que diuen i es manifesta en les Sagrades Escriptures. Donem gràcies a Déu que hem tingut prop nostre a una persona que ens ha ensenyat amb el seu mestratge. Feliços els qui mengen el pa en el vostre Regne”.
Al final de la missa, concelebrada a la Catedral per més de cinquanta preveres i diaques, el doctor Francesc Muñoz, canonge, ressaltà “els seixanta anys de sacerdoci, l’ amic, el company i el professor... També aquesta catedral –digué- ha rebut els seus ensenyaments. Al cor va ser un home de pregària. Cinquanta-quatre anys de professor, orientador i predicador d’exercicis a la comunitat de religioses de la Congregació de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. Mestre i conseller universal. Secretari general del XXV Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona. Conseller dels pares conciliars en les deliberacions durant el Concili Vaticà II. Com hem estat deixebles seus, ell ens ha fet mestres".
I com acaba el recordatori: “Servent bo i fidel, pot esperar l’abraçada del seu Senyor”.
